🎸🎼🎼🎼🎻"VIDA": LL.LLACH & C. CASES🎻🎼🎼🎼🎸
Las palabras del gran filósofo Nietzsche sobre la música son hoy mi mejor presentación para esta, mi humilde entrada: ohne Musik wäre das Leben ein Irrtum, la vida sería un error sin la música!!!
El descubrimiento de todo tipo de música en su vasta inmensidad a lo largo de la vida nos enriquece y nos ayuda a evolucionar como personas. Y yo quiero seguir creciendo con la música... La música ejerce un poder inconmensurable en el ser humano que nos va formando a lo largo de nuestras vidas. Y genera endorfinas o neurotransmisores asociados con estados latentes o permanentes de felicidad. Cada canción un recuerdo y aún más... Ella, la música, es totalmente aconsejable para nuestra salud. Ella, la música, es patrimonio de mi humanidad. Sin ella, la música, la vida sería un error...
Detesto, sí, detesto aquellas personas que presumen de escuchar siempre el mismo tipo de música. Si bien es cierto que cada uno tendemos a unos gustos o afinidades en concreto, es conveniente y hasta imprescindible descubrir y redescubrir otras músicas SIEMPRE. Evolucionar, cambiar, aprender, forma parte de la esencia natural del ser humano e involucionar una opción deplorable. Pero una opción. Y ello es aplicable a la totalidad de nuestras capacidades.
Muere lentamente aquel que nunca planea la idea de planear un viaje, aquel que siempre realiza el mismo trayecto al instituto o al trabajo por el mismo sitio, aquel que nunca sobrepasa lo correcto alguna vez en su vida, aquel que siempre escucha el mismo tipo de música...
Que mi actitud y no mi aptitud sea pues, siempre, la que me guíe y me marque para todo, y también... para mi querida música...
Acabo mi entrada de este sofocante día de julio con una de las canciones que más sentido otorga a este blog que gracias a tod@s vosotr@s elaboro desde mi corazón. Alberga varios conceptos o leitmotiv esenciales en nuestra filosofía: vida y "paraules", palabras tan poderosas ellas... Espero que os guste...
Potser em deixin les paraules
o potser em deixeu vosaltres
o només els anys em posin
a mercè d'alguna onada,
a mercè d'alguna onada.
Mentre tot això m'arriba,
que a la força ha d'arribar-me,
potser tingui temps encara
de robar-li a la vida
i així omplir el meu bagatge.
Mentre tot això m'arriba... vida, vida!
Encara veig a vegades,
de vegades veig encara
els meus ulls d'infant que busquen,
més enllà del glaç del vidre,
un color a la tramuntana.
M'han dit les veus assenyades
que era inútil cansar-me;
però a mi un somni mai no em cansa,
i malgrat la meva barba
sóc infant en la mirada.
A vegades veig encara... vida, vida!
Si em faig vell en les paraules,
si em faig vell en les paraules
per favor tanqueu la porta
i fugiu de l'enyorança
d'una veu que ja s'apaga.
Que a mi no m'ha de fer pena,
que a mi no em farà cap pena
i aniré de branca en branca
per sentir allò que canten
nous ocells del meu paisatge.
Que a mi no em farà cap pena... és vida, vida!
Si la mort ve a buscar-me,
si la mort ve a buscar-me
té permís per entrar a casa,
però que sàpiga des d'ara
que mai no podré estimar-la.
I si amb ella he d'anar-me'n,
i si amb ella he d'anar-me'n,
tot allò que de mi quedi,
siguin cucs o sigui cendra
o un acord del meu viatge,
vull que cantin aquest signe... vida, vida!
Potser em deixin les paraules
o potser em deixeu vosaltres
o només els anys em posin
a mercè d'alguna onada,
a mercè d'alguna onada.
Mentre tot això m'arriba... vida, vida!
Mentre tot això m'arriba... vida, vida!
Que mi actitud y no mi aptitud sea pues, siempre, la que me guíe y me marque para todo, y también... para mi querida música...
Acabo mi entrada de este sofocante día de julio con una de las canciones que más sentido otorga a este blog que gracias a tod@s vosotr@s elaboro desde mi corazón. Alberga varios conceptos o leitmotiv esenciales en nuestra filosofía: vida y "paraules", palabras tan poderosas ellas... Espero que os guste...
Se os quiere💙
o potser em deixeu vosaltres
o només els anys em posin
a mercè d'alguna onada,
a mercè d'alguna onada.
Mentre tot això m'arriba,
que a la força ha d'arribar-me,
potser tingui temps encara
de robar-li a la vida
i així omplir el meu bagatge.
Mentre tot això m'arriba... vida, vida!
Encara veig a vegades,
de vegades veig encara
els meus ulls d'infant que busquen,
més enllà del glaç del vidre,
un color a la tramuntana.
M'han dit les veus assenyades
que era inútil cansar-me;
però a mi un somni mai no em cansa,
i malgrat la meva barba
sóc infant en la mirada.
A vegades veig encara... vida, vida!
Si em faig vell en les paraules,
si em faig vell en les paraules
per favor tanqueu la porta
i fugiu de l'enyorança
d'una veu que ja s'apaga.
Que a mi no m'ha de fer pena,
que a mi no em farà cap pena
i aniré de branca en branca
per sentir allò que canten
nous ocells del meu paisatge.
Que a mi no em farà cap pena... és vida, vida!
Si la mort ve a buscar-me,
si la mort ve a buscar-me
té permís per entrar a casa,
però que sàpiga des d'ara
que mai no podré estimar-la.
I si amb ella he d'anar-me'n,
i si amb ella he d'anar-me'n,
tot allò que de mi quedi,
siguin cucs o sigui cendra
o un acord del meu viatge,
vull que cantin aquest signe... vida, vida!
Potser em deixin les paraules
o potser em deixeu vosaltres
o només els anys em posin
a mercè d'alguna onada,
a mercè d'alguna onada.
Mentre tot això m'arriba... vida, vida!
Mentre tot això m'arriba... vida, vida!
No hay comentarios:
Publicar un comentario